Parlem Seriosament

Com a èssers vius que són, com a animals que són i com a mamífers que són, igual que nosaltres, les bestioles també poden patir càncer. En aquest article, intentarem resoldre els dubtes que pugui tenir un propietari d’un animalet amb un possible càncer.

Què volen dir les paraules neoplàssia, tumor i càncer?

Neoplàssia és la paraula adequada per anomenar qualsevol creixement descontrolat de cèl.lules o de teixits anormals a l’organisme. La neoplàssia pot ser benigne o maligne. Diem que és benigne quan no creix agressivament i sense control, no invaeix els teixits corporals del voltant, i no es dissemina per l’organisme. En canvi, les neoplàssies malignes, tenen tendència a crèixer ràpidament, invaeixen teixits del voltant i es propaguen o disseminen a altres zones del cos mitjançant el procès que coneixem amb el nom de “metàstasi”.

La paraula tumor s’utilitza freqüentment per descriure la inflamació o l’augment perceptible d’una neoplàssia.

La paraula càncer sovint es confon amb neoplàssia, però només les neoplàssies malignes són realment càncer.

Com de freqüents són el càncer i les neoplàssies?

Les neoplàssies són comuns en les mascotes i la incidència augmenta amb l’edat. El càncer és la causa de quasi la meitat de les morts en bestioles que tenen més de 10 anys d’edat. Els gossos pateixen càncer aproximadament amb la mateixa incidència que l’èsser humà; a diferència dels gats en els que l’incidència és menor.

Com ho diagnostiquem?

Sovint, podem pensar que hi ha neoplàssia en base a la història clínica i a l’examen físic de la mascota. Per confirmar que existeix, normalment són necessàries altres proves adicionals com radiografies, anàlisi de sang, ecografies i, fins i tot, ressonàncies magnètiques. És imprescindible, però, fer una biòpsia, que consisteix en prendre una petita porció del teixit de la neoplàssia i examinar-la al microscòpi. La biòpsia s’utilitza per confirmar el tipus i el grau de severitat, i si es tracta d’una neoplàssia benigna o agressivament maligne. Es poden fer biòpsies de ganglis linfàtics per determinar si un tumor maligne ja s’ha disseminat.

Es pot prevenir?

Desafortunadament la causa de la majoria de les malalties neoplàssiques no les coneixem a fons i, per tant, la prevenció és dificil. Detectar-lo aviat i tractar-lo aviat són les millors alternatives per evitar el càncer en les mascotes.

Quins són els tipus de neoplàssia més comuns en les nostres bestioles?

Els de pell són més comuns en animals vellets. La majoria de tumors de pell en els gats són malignes, però en el gos freqüentment són benignes.

El 50% de tots els tumors de mama en gosses i un 85% en gates, són considerats malignes. Aquestes són de les poques neoplàssies que podem prevenir, i provablement, evitar, si esterilitzem les femelles abans del primer zel.

Les neoplàssies de cap i coll, es poden donar tant en gos com en gat. Poden ser intracranials; a dins la boca (especialment en el gos); de tiroides (més freqüent en gats); de faringe i laringe;…

El linfoma és de les neoplàssies més freqüents tant en gos com en gat. És característica la inflamació d’un o diversos ganglis linfàtics del cos. En els gats, el contagiós virus de la leucèmia felina pot se causa de linfoma.

Els tumors de testicle són comuns en gos, i no en gats, especialment en aquells casos en

els que el testicle no ha baixat a la seva posició normal durant el desenvolupament del fetus, i s’ha quedat a nivell abdominal o entre l’abdomen i l’escrot.

Els tumors abdominals són relativament freqüents, però és dificil de fer un diagnòstic precoç, ja que passen bastant desapercebuts.

Les neoplàssies als òssos són habitualment observades en gossos de races grans i a partir de set anys d’edat. Són extranyes en els gats.

Quines opcions de tractament tenim?

Cada tipus de neoplàssia requereix una atenció individualitzada i es pot necessitar una combinació de diferentes teràpies com cirurgia, quimioteràpia, criocirurgia (congelació), hipertèrmia (escalfor) o inmunoteràpia (estimular  el sistema inmunitari de l’animal). L’estat general de la bestiola és molt important, així que es pot aconsellar canvis d’alimentació o altres alternatives per ajudar a la mascota a respondre millor al tractament.

Un cop fet el diagnòstic, el veterinari recomanarà la millor opció de tractament per l’animalet, considerant els riscos i efectes secundaris associats a cada opció. El control del dolor és també una part molt important del tractament.

Algunes neoplàssies poden curar-se, però en altres casos la finalitat és disminuir la propagació del càncer, i perllongar la vida de les nostres mascotes el màxim temps possible.

Recordem que els factors més importants que determinen l’èxit del tractament són la detecció i diagnòstic precoç de l’enfermetat.En alguns casos es recomana l’eutanàssia, sobretot en alguns tipus de càncer. Davant la possibilitat d’iniciar un tractament o optar per l’eutanàssia, s’ha d’analitzar totes les opcions amb el veterinari, per així prendre la millor decisió tant per l’animalet com per tota la família.

Quina esperança d’èxit tenim amb el tractament?

Això dependrà del tipus, de la localització i de la magnitut de la neoplàssia, així com també de l’agressivitat del tractament. Els tumors benignes són lògicament més fàcils de curar, i el tratament de qualsevol tipus de neoplàssia tindrà un pronòstic més favorable si el descobrim ben aviat. Encara que algunes neoplàssies (especialment els càncers més agressius) no poden ser curades, un tractamnet paliatiu pot perllongar tant la vida com el benestar de les mascotes.

10 símptomes comuns de neoplàssia:

  • inflamacions anormals que perduren o creixen.
  • úlceres que no curen.
  • pèrdua de pes.
  • pèrdua de la gana.
  • hemorràgia des de qualsevol orifici del cos.
  • molta pudor.
  • dificultat per menjar o empassar.
  • rebuig a fer exercici o pèrdua de vitalitat.
  • rigidesa o coixera persistent.
  • dificultat en respirar, orinar o defecar.