Una molt bona notícia pel vostre millor amic

Molts de vosaltres segur que ja coneixeu la Leishmaniosis, la anomenada “malaltia del mosquit”. Doncs bé, per fi ja ha arribat el que tots estàvem esperant: LA VACUNA CONTRA LA LEISHMANIOSIS!

Abans que res, per a qui no ho conegui, farem un breu resum d’aquesta enfermetat mortal que afecta als nostres gossos.

Una enfermetat mortal

La leishmaniosi canina està causada per un paràsit microscòpic del gènere Leishmania, que es transmet per la picadura d’un petit insecte (el flebòtom o “mosca de la sorra”), molt sovint anomenat incorrectamnet mosquit. Pot afectar a diversos animals, fins i tot els humans, i és potencialment mortal per a tots els gossos exposats a flebòtoms.

El risc de leishmaniosi és el mateix per gossos mascles que per femelles, però algunes races com el Bóxer, Cocker Spaniel, Rottweiler i Pastor alemany semblen ser més susceptibles que la mitja a patir la malatia simptomàtica.

Les primeres dades sobre leishmaniosi es van registrar fa més de 100 anys. Actualment, només a Europa, hi ha més de 2,5 milions de gossos infectats.Símptomes i signes d’alarma

Els símptomes de la leishmaniosi canina no són sempre evidents, però els signes d’alarma evident són la febre, caiguda del pèl (sobretot al voltant dels ulls), pèrdua de pes, úlceres a la pell i creixement anormal de les ungles.

Els òrgans interns també poden quedar afectats i, en alguns casos, causa anèmia, artritis, insuficiència hepàtica i insuficiència renal greu.

El cicle biològic

El flebòtom femella és l’únic que transmet l’enfermetat. Quan pica a un portador, aquest insecte s’infecta amb el paràsit, que desenvolupa un cicle fins a tornar-se infestant, que acaba sent inoculat en un animal hoste.

Els gossos són especialment vulnerables a la picada dels flebòtoms en les hores del dia que són més actius, és a dir, del vespre fins la matinada. Com diagnosticar la leishmaniosi?

El periode d’incubació de la leishmaniosi és molt variable, el que vol dir que abans de vacunar a un gos, s’ha de sotmetre a algunes proves per confirmar que està sa.

El veterinari és l’únic qualificat per realitzar aquestes proves.

Catalunya és una zona endèmica

Els flebòtoms són habituals en el sud d’Europa, especialment els païssos i regions de la conca mediterrània que són àrees d’un risc molt elevat. Catalunya és una zona àltament exposada. La leishmaniosi és especialment activa a quasi tota Espanya, Portugal, Italia, Grècia i el sud de França.

Ara mateix, més de dos terceres parts dels gossos del sud d’Europa estan exposats a la infecció, però amb tendència a expandir-se cap al nord, sobretot pel canvi climàtic i el nombre creixent de persones que viatgen amb els seus gossos.

Qué puc fer per protegir el meu gos?

Ja que la infecció es transmet als gossos per la picada de flebòtoms infectats, la millor protecció consisteix teòricament en la prevenció completa del contacte amb aquest insectes semblants a mosquits durant tota la vida de l’animal. Però això, tot i que és l’unic sistema de prevenció que hem tingut fins ara, es quasi impossible d’aconseguir per als gossos que viuen en àrees endèmiques.

La reducció dels hàbitats dels flebòtoms, la reducció del contacte físic tenint els gossos a dins de casa del vespre fins al matí, i la utilització de productes insecticides o repelents, ajuda molt a reduir la tasa d’animals infectats.

Però no n’hi havia prou. Ara disposem d’un nou nivell de protecció per als nostres gossos. Durant 20 anys, els científics han estat treballant amb tecnologies de vanguardia per protegir els gossos en front d’aquest paràsit mortal.

Ara, i per primer cop, hi ha una vacuna contra la leishmaniosi canina disponible a Europa.

I aquesta vacuna, funciona?

Aquesta vacuna no és una vacuna normal. No és una vacuna amb la que volem aconseguir que el gos faci molts anticossos per combatre la malaltia. Ans el contrari.

Un animal, quan un paràsit entra en el seu cos, pot desenvolupar dos tipus d’inmunitat:

* la inmunitat que s’anomena cel.lular: el sistema inmunitari fabrica cèl.lules que “maten” altres cèl.lules infectades o cèl.lules tumorals.

* la inmunitat anomenada humoral: el sitema inmunitari fabrica mils d’anticossos per combatre la infecció.

Precissament els gossos que desenvolupen inmunitat cel.lular són els que són capaços de combatre la leishmaniosi i són considerats resistents a la malaltia.I això és el que fa aquesta nova vacuna. Estimular la inmunitat cel.lular dels gossos per a que ells mateixos puguin vencer l’enfermetat.

De fet, la seva eficàcia ha sigut demostrada en “condicions extremes”. S’han fet proves de camp amb gossos, uns vacunats i altres no, situats a l’exterior durant dos anys, en àrees àltament endèmiques, sense tractaments repelents ni insecticides de cap tipus, i el resultat va ser molt favorable:

En aquestes condicions extremes, bastant improvables en la realitat, un 92,7% del grup dels vacunats no va desenvolupar la leishmaniosi simptomàtica.

No està malament, oi?

I quan es pot posar?

Abans que res dir-vos que, previament a la vacunació, s’ha de fer un test ràpid de diagnòstic de l’enfermetat. Si el gos surt positiu a leishmaniosi, no és recomanable la vacunació. Hem d’entendre que la vacuna és un mètode preventiu i no curatiu, per tant, no té sentit vacunar un animal que ja té anticossos de la malaltia.

Un cop sabem que el test és negatiu, ja podem iniciar la primovacunació, que consta de tres dosis subcutànies.

La primera dosi pot administrar-se a partir dels sis mesos d’edad.

La segona i tercera dosi s’administren a intervals de tres setmanes.

Posteriorment, només és necessària una revacunació anual.

El consell del veterinari

Qualsevol mesura és bona per prevenir aquesta malaltia fatal. Per tant, la recomanació del veterinari, per a que el teu gos no pateixi la leishmaniosi és, lògicament, vacunar-lo, però també utilitzar mesures per evitar la picada de l’insecte.

Només així, serà quasi impossible que els nostres gossos s’infectin amb el paràsit.