AAATSHISSSS!!!

Les al.lèrgies són, de ben segur, conegudes per tothom; al.lèrgies al polen, alimentàries i, com no, al.lèrgies a animals domèstics, i especialment al gat (dues vegades més comú que al gos).
Normalment les persones que desenvolupen una al.lèrgia als gats, són també al.lèrgiques a altres coses. Amb aquest article pretenc protegir una mica al gat, i buscar sol.lucions, per a que no sigui un motiu per  abandonar-lo.
Per què hi ha persones al.lèrgiques al animals domèstics?
El sistema inmunològic és l’encarregat de trovar substàncies extranyes en l’organisme, com virus i bactèries, i eliminar-les. Normalment, aquesta resposta ens protegeix d’enfermetats. Les persones amb al.lèrgia tenen un sistema inmunològic hipersensible que reacciona en front de proteïnes inòqües de la saliva , l’orina o la caspa dels animals domèstics. Aquestes proteïnes es diuen al.lergens.
 
Què ens provoca l’al.lèrgia als gats?
Les persones al.lèrgiques als gats, ho són a la proteïna Fel D1, que es produeix a la pell dels gats. Aquests al.lèrgens s’acumulen en el pèl i i en altres llocs.
Al contrari del que sovint pensem, el pèl del gat no és el que produeix l’al.lèrgia, però aquest pèl pot acumular caspa i altres al.lergens de la pols i el polen.
Tot i que s’ha demostrat que a la pell és on es produeix més, el Fel D1 el trovem a la saliva i glàndules sebàcies dels nostres felins però també al cervell, múscul i altres òrgans.
Hem de dir que les concentracions d’aquest al.lergen a la pell està sota control hormonal, per tant, la castració influeix notablement en les concentracions de Fel D1, que disminueixen de manera remarcable al cap d’un més de l’esterilització del gatet. Es creu també, que la concentració de Fel D1 pot ser quelcom més alta en mascles que en femelles.
 
Quins símptomes tenim?
Les manifestacions clíniques van des de reaccions cutànies locals a rinoconjuntivitis (típics estornuts) i fins i tot asma greu.
 
Com puc saber si soc al.lèrgic als gats?
L’al.lèrgia ha de ser sempre diagnosticada per un al.lergòleg. La sola presència d’un animal domèstic a casa no vol dir que sigui l’animal el que provoca els símptomes. Molts animals són abandonats sense la certesa d’un diagnòstic ben fet, és a dir, amb unes proves específiques que determinin a què som al.lèrgics i a què no.
Un cop s’ha identificat l’agent responsable del problema, començarem amb el tractament, no abans.
 
M’han diagnosticat al.lèrgia, i ara què?
Una de les primeres recomanacions que es fan habitualment per tractar l’al.lèrgia al gat és, precissament, l’eliminació de l’animal. Des de la perspectiva de l’al.lergòleg aquesta sol ser la recomanació més pràctica; però, abans de prendre aquesta decisió tan dràstica, es poden provar algunes mesures de maneig, associades al tractament que ens ha posat l’especialista. 
Sempre, per suposat, hem de tenir la seguretat de que és el gat el que causa el problema. En quasi totes les ocasions, la qüestió d’eliminar o no a la mascota felina, és un tema emocional. La decisió final normalment dependrà de la persona que pateix els símptomes.
 
Jo no vull desfer-me del meu gatet, què puc fer?
Hi ha moltes coses a fer. Aquí teniu una llista de recomanacions:
  • no deixeu entrar el gat al dormitori; allà hi passem entre un 30 i un 50% de la nostra vida. 
  • eviteu les alfombres, ja que l’al.lergen pot acumular-se en elles, i altres elements de decoració en els que s’hi pugui acumular. Si voleu tenir alfombres, netegeu-les sovint amb vapor, o que siguin de les que es poden rentar a la rentadora amb aigua calenta.
  • utilitzeu mascareta per passar l’aspiradora (remou els al.lergens). Millor utilitzar aspiradores amb filtre HEPA (alta eficiència contra partícules aèrees).
  • la calefacció per ventilació forçada i l’aire condicionat, poden disseminar els al.lergens. Les reixetes de ventilació es poden cobrir amb un filtre gruixut.

  • banyeu el gat cada setmana (aquesta és la recomanació més difícil!). Així reduim els al.lergens transportats pel gat.
  • feu que algú de la família que no sigui al.lèrgic, respatlli l’animal fora de casa per eliminar-li el pèl mort que acumula caspa. Si és de pèl llarg, portar-lo a la perruqueria a tallar-li el cabell pot ajudar.
  • hi ha un producte que la casa Bayer, tipus spray, que s’aplica sobre l’animal que pot causar el problema, reduint així les reaccions al.lèrgiques. Una aplicació setmanal del producte redueix bastant la simptomatologia.
  • hi ha vacunes eficaces en alguns casos per al tractament de l’al.lèrgia als animals. Això ho heu de consultar al metge.
  • esterilitzeu el gat: com hem dit, això pot reduir la producció l’al.lergen, especialment en els mascles, a part de, com ja sabeu, aportar-li una serie de beneficis per la seva salut.
 
Amb aquestes mesures de maneig i seguint sempre les recomanacions del vostre metge, és possible que pogueu seguir convivint amb el vostre gat sense grans repercusions per la vostra salut.
En alguns casos, per desgràcia, no és possible. Arribat aquest extrem, i havent provat totes les sol.lucions possibles, sempre es podrà optar per buscar una nova llar pel vostre estimat company felí.
I si no, sempre podeu comprar un gatet sense pèl  com aquest:
 
 
O aquests: