ALZHEIMER: ara és quan més necessita que l’entenguis

Es tracta d’un procés lent i progressiu, però, per sort, disposem d’alguns medicaments que atenuen i milloren la qualitat de vida de l’animal, i amb una sèrie de consells per al maneig i una mica de comprensió per part del propietari, continuarem disfrutant de la nostra mascota.
 
Els animals, com les persones, canvien amb l’edat; cambien els seus hàbits i costums, la seva reacció davant de situacions i la seva relació amb la gent del seu voltant. Alguns canvis són normals i als atribuim a l’envelliment, però alguns animals desenvolupen el que els veterinaris anomenem la Síndrome de Disfunció Cognitiva (o “Alzheimer” dels gossos).
El nom pot espantar, però no és més que una disminució més acentuada de la funció cerebral, propia de l’edat, amb les conseqüències que això comporta. El propietari ha de ser molt comprensiu; ens hem d’imaginar que el nostre animal vellet, torna a ser un cadell entremaliat, que no ens fa massa cas i requereix una mica més d’atenció.
Aquesta síndrome es caracteritza per la pèrdua d’agilitat mental i de la memoria, i el propietari observa alguns canvis com els següents:
 
  • Oblida ordres i hàbits apresos des de cadell. Pot orinar a dins de casa, o oblidar-se de demanar per sortir.
  • Es desorienta amb facilitat, fins i tot dins de casa; es queda inmóvil en algun lloc poc habitual o no reconeix on és.
  • Camina sense un rumb fixe, a vegades gemegant, intranquil.
  • Dorm més durant el dia, i no pot dormir a la nit.
  • No reconeix a persones amb les que que ja ha tingut contacte anteriorment.

  • Borda sense motiu aparent, o quan no hi és el propietari, cosa que abans no feia.
  • No ve a rebre’ns, o si ho fa, no és tant enèrgic com abans
  • Ja no busca tant el contacte, o fins i tot es torna esquerp.

  • Tenen conductes compulsives, com pot ser mossegar o esgarrapar alguna cosa de manera repetida durant molta estona.
 
Aquests canvis s’acompanyen dels normals per l’edat, com és un descens de l’activitat (que s’acompanya d’una pèrdua de massa muscular), o una disminució dels seus sentits (vista i oïda sobretot). Sempre són necessàries unes analítiques o altres proves per descartar possibles patologies amb signes similars, perquè, lògicament, el tractament serà totalment diferent.
Els veterinaris disposem de fàrmacs que milloren l’activitat cerebral augmentant el reg sanguini, i d’aquesta manera ralentitzar el procés. A més, podem ajudar-los amb aquests consells:
  • Exercici moderat: evita la pèrdua de massa muscular causada pel poc ús i millora la circulació. Podem fer-li passetjos curts, però freqüents. Haurem de seguir el seu ritme, i deixar que vagi olorant el que vulgui, sense presses. A la fi, és el seu passeig, i l’olfacte és el sentit que li permet interaccionar amb l’entorn, distreure’s i fer el curiós.
  • Jocs: millora la comunicació i l’enteniment; reforça ordres ja apreses. En ocasions es pot repetir l’ensinistrament per recuperar aquelles ordres oblidades.
  • Alimentació: s’ha de donar un pinso que aporti les necessitats nutricionals d’acord amb la seva edad. Contenen antioxidants que protegeixen, entre altres cèlu.lules, a les neuronas.
  • Rutina: evita la seva confusió i la pèrdua d’hàbits. Els ajuda a regular el seu ritme diari de menjades i passetjos.
  • Entorn familiar i tranquil: canvis en el mobiliari els pot desorientar i estressar-los. A més, pot ser que no els vingui de gust jugar o no tolerin algunes coses com abans; en aquest cas, és millor mantenir els nens apartats, o explicar-los bé la situació.
 
veterinari: per detectar qualsevol problema amb antelació i aplicar el tractament adequat. Molts centres veterinaris, com el nostre, disposen de plans especials per a animals geriàtrics.
 
En realitat, aquest és un fenòmen relativament nou, donat la llarga esperança de vida de les nostres mascotes. Normalment només mostren alguns dels signes descrits i amb el tractament i els consells adequats el propietari continua gaudint de la seva companyia amb qualitat. S’ha d’acceptar que ells també es fan grans i que, per totes les aventures que hem viscut amb ells, es mereixen tota la nostra atenció quan més ho necesiten.