LA TOXOPLASMOSI: un duel entre l’embaraç i el gat

Quantes vegades hem sentit, sobretot els que treballem en clínica de petits animals, aquella frase de: “Estic embaraçada i m’he de desfer del gat”.

 
Efectivament, la Toxoplasmosi, és un paràsit que pot afectar el fetus d’una dona embaraçada i per tant s’han de prendre precaucions. Però hem de perdre la por i, per suposat, no ha de ser el nostre gat el responsable.
En primer lloc, explicarem com es transmet la toxoplasmosi i quin és el seu cicle evolutiu, per poder entendre una mica el risc que podria haver-hi.
Sí és cert que sempre és un gat el que pot transmetre la malaltia, però difícilment serà el gat de casa. El paràsit de la Toxoplasmosi ha de passar per diverses formes evolutives abans d’estar en la seva forma contagiosa. Tenim el costum de considerar a tot gat potencialment perillós i no és així. Si bé és veritat que és l’unic animal que, si s’infecta, pot eliminar o disseminar el paràsit, aquest gat a d’haver menjat abans ratolins, ocells.. infectats i/o carn contaminada per transmetre l’enfermetat.
 
En aquest gat que ha pogut infectar-se de Toxoplasmosi, el paràsit s’ha de desenvolupar i reproduir a dins el seu budell, i llavors ser eliminat per les femtes.
Però el paràsit necessita entre 2 i 5 dies, per canviar a la forma contagiosa i per tant, si canviem la sorra del gat cada dia, no ens podem contagiar.
 
A més, el gat és eliminador del paràsit, només un cop a la seva vida i durant unes poques setmanes. En futures infeccions, si el gat ha tornat a anar a caçar i ha tornat a menjar una animalet infectat, aquest gat ja no serà eliminador del paràsit. En tot cas, pot quedar com portador, la qual cosa vol dir que podrà tenir petits quistes de Toxoplasma en els seus muscles, i per tant només és pot transmetre la malaltia si ens el menjem… cosa poc provable, no?.
 

Si resulta que el nostre gat s’ha infectat i té el costum de defecar la jardí, aquests paràsits, passats els 5 dies en els quals canvien a la forma contagiosa, poden quedar en la terra del jardí durant mesos. El més provable és que no sigui el nostre gat el que ha infectat el jardí, sinó els gats visitants, ja que el nostre gat, “normalment”, no menja vísceres crues d’animals infectats, sinó pinso i llaunetes. 
Altres tipus d’animals com ovelles, cabres, porcs,… s’infecten “per culpa” d’un gat que ha eliminat el paràsit en les pastures o a prop de les granjes, i s’han menjat els quistes contagiosos. Aquest quistes es depositen en la musculatura  d’aquests animals i nosaltres ens contaminem quan mengem la seva carn. Hem de saver que 24 hores de congelació i/o una bona cocció, eliminen totalment el paràsit, així que el risc hi seria si mengem aquesta carn mig crua.
 
Els gats també poden eliminar paràsits en els horts, i per tant també s’ha de vigilar amb els “enciams de l’hortet del nostre amic”. Hem de rentar molt bé les verdures que volem menjar crues.
Però, què ens passa a les persones si agafem la Toxoplasmosi? L’únic risc real és, efectivament, en les embaraçades, i només hi ha risc pel fetus en els 3 primers mesos d’embaraç. La futura mare ha de ser infectada dins aquells 3 primers mesos, i ha de ser el primer contacte que ha tingut a la seva vida amb el paràsit. I per a que el seu gat sigui el culpable, ell també ha de ser la primera vegada que agafa la malaltia i estar eliminant just en aquell periode (cosa poc provable). Moltes vegades ens adonem que estem embaraçades quan ja han passat quasi 2 mesos, i el nostre gat ha estat amb nosaltres fins llavors. No el treurem ara de casa, oi?
Una persona seropositiva de Toxoplasma, és a dir, que s’ha contaminat amb el paràsit alguna vegada, el més segur és que hagi sigut per ingerir carn infectada, que és la causa més freqüent, i no per tenir un gat.
En humans, a no ser que tinguin les defenses baixes (sida, etc), la Toxoplasmosi és una enfermetat subclínica, similar a un grip. En algun moment de la nostra vida, haurem tingut algunes decimetes de temperatura que hem relacionat amb una grip o “virus” desconegut, i ha sigut una toxoplasmosi. Quasi un 40% de la població és seropositiva a Toxoplasma i molts d’aquests no  tenen gat. De fet, els percentatges de persones seropositives dins dels professionals que treballen amb gats, com és el meu cas, i la resta de la gent, tinguin gat o no, són exactament els mateixos. 
                
En resum:
 
VIES D’INFECCIÓ:
4 vies:
  • tenir contacte oral amb la terra, aigua i verdures infectades.
  • menjar carn crua o poc feta infectada
  • tenir contacte oral amb femtes de gat infectades (difícil, oi?... eks!!)
  • per transmisió congènita (que ens ho hagués passat la nostra mare).
EL GAT COM A PORTADOR:
  • el gat ha d’infectar-se menjant un  ratolí, ocell,… o carn crua prèviament infectada. El gat de casa menja alimentació preparada, no es pot infectar.
  • si el gat s’infecta, només allibera el paràsit per femtes un cop a la vida, durant només 2 o 3 setmanes. Encara que es torni a infectar, ja no eliminarà el paràsit.
  • per a que el paràsit de les femtes sigui contagiós, aquestes han d’estar en contacte amb l’aire més de 24 hores. Si netejem la sorra cada dia, aquest risc desapareix.
PAUTES BÀSIQUES D’HIGIENE:
  • rentar-se les mans diverses vegades al dia
  • treure les femtes de la safata del gat cada dia i amb una pala o guants
  • netejar la safata del gat amb aigua calenta
  • no donar mai carn crua al gat de casa
  • que el gat no surti de casa durant els 3 primers mesos del nostre embaraç, per a que no es pugui infectar
  • realitzar els treballs del jardí o l’hort amb guants
  • no menjar carn crua o poc feta, i treure la pell o rentar bé les verdures abans de consumir-les.
 
Així doncs:
El gat és l’unic responsable de la transmisió de la malatia, l’única espècie que pot eliminar el paràsit per les femtes; però és quasi bé impossible que sigui el nostre gat qui ens la transmet a nosaltres.
Gaudim d’ell mentres visqui, estiguem o no embaraçades, tinguem o no criatures.