Marxem de vacances!

Ha arribat el moment d’organitzar les nostres vacances i em de pensar amb els nostres animalets. Són moltes les persones que, cada vegada més, viatgen amb les seves mascotes i per això cal saver quelcom  de com ho hem de fer.

Viatjar amb les nostres mascotes serà possible sempre que , abans de partir, organitzem i previnguem tots els possibles inconvenients que puguin sorgir, especialment si marxem a l’extranger.

Documents que necessitem.

Afortunadament cada cop són més els païssos  que permeten la lliure circulació d’animals com els gossos i els gats, sempre que es trobin en perfectes condicions sanitàries. El primer que necessitem és conèixer abans de viatjar, els rqueriments sol.licitats per l’ aduana del pais on anem. És molt recomanable fer una consulta a l’embaixada o consulat del pais en qüestió, per evitar sorpreses d’última hora.

Si viatgem per Europa, els requeriments no variaran massa d’uns païssos a uns altres, i en general ens demanaran el “passaport per a animals de companyia”, vigent a tota la Unió Europea i que el podem tramitar a través d’un veterinari.

Hem de recordar que l’animal ha de portar un microxip d’identificació, que, com ja sabeu tots els propietaris d’animals de companyia, és d’implantació obligatòria a Catalunya, tant si viatgen com si no.

 

Alguns païssos europeus com el Regne Unit, ens demanen que el gos, gat o fura que viatja amb nosaltres porti feta una analítica d’anticossos del virus de la rabia, feta amb una mesos d’antelació, i haver estat vacunat l’animal  de la Ràbia abans de dita analítica, que, per complicar encara més el tema, ha de ser feta en uns centres autoritzats per ells.

Per viatjar per la resta del món és encara més important que estiguem ben informats, ja que existeix tot un ventall d’impediments per entrar animals segons el pais del que parlem. Com a exemple:

  • la Polinèsia prohibeix estrictament l’entrada d’animals
  • Japó sol.licita una quarentena de 15 dies un cop arribat l’animal
  • Rússia demana arribar amb la documentació traduïda al rus i legalitzada pel Ministeri d’Afers Exteriors

 

És de vital importància respectar la normativa de cada pais per no trovar-nos que ens enviin el gos o gat cap a casa, o fins i tot, davant de normatives molt estrictes, que sigui sacrificat. En general, podem dir que la documentació bàsica exigida serà:

  • Passaport per a animlas de companyia.
  • Cartilla sanitària, en la qual hi constin els tractaments antiparasitaris (tant interns com
  • externs) i les vacunacions, especialment la anti-ràbica.
  • Certificat de bona salut, expedit per un veterinari col.legiat entre 6 i 10 dies abans del viatge.

I a l’avió?

 

La majoria de companyies aèries accepten els animals a dins la cabina amb nosaltres si pesen menys de 6 kg. En aquest cas la nostra mascota serà considerada “equipatge de mà”, i l’haurem de portar dins d’una caixa o bossa adequada.

Si, en canvi, pesa més de 6 kg, viatjarà com a “equipatge”, amb les maletes. En aquests casos és important anar al veterinari per a que us informi de quins tranquilitzants li podem donar, ja que en aquestes situacions s’estressen molt.

I si anem en vaixell?

Els vaixells solen disposar d’un lloc acondicionat destinat als animals domèstics. Un viatge per mar pot ser més llarg que en avió i per això els animals han de tenir una zona on poder sortir, menjar, etc.

Igual que en els avions, si l’animalet és petit, pot viatjar amb nosaltres. En els trajectes de ferry, en els que nosaltres ens desplacem amb el cotxe, moltes companyies permeten que la mascota es quedi a l’interior del cotxe.

Penseu que ells també es poden marejar en un vaixell, així que abans de marxar, passeu pel veterinari que us donarà el pruducte més adequat pel mareig de l’animalet.

En cotxe no hi deu haver problema, no?

El cotxe pot ser l’alternativa més còmoda per viatjar amb la nosta mascota. Si sempre ha anat amb nosaltres a tot arreu, ja estarà habituat al cotxe i no s’hi trovarà malament.

En els viatges llargs, però, cal tenir en compte que em de fer paradetes cada 1 o 2 hores per a que l’animal pugui beure i “estirar les cames” com ho fariem nosaltres.

Una altra cosa important és on el portem. Si es tracta d’un animal gros, el més adequat és posar-lo en el maleter, sempre que aquest sigui obert i separat del seient de darrera per una reixa homologada.

Si el maleter del cotxe és tancat, el podem portar en el seient de darrera, però agafat al cinturó de seguretat, amb uns anclatges adaptats per això, que també han de ser homologats.

Si es petitó el podem portar dins d’un capsa de tansport d’animals (“transportin”), a dins l’habitacle amb nosaltres, però també al seient de darrera i agafat amb el cinturó.

Vigileu quan es facin les parades de tenir l’animal ben agafat per la corretja abans de baixar. Les parades solen ser en llocs de transit de vehicles, i, com que ell té moltes ganes de baixar, pot sortir disparat i podem tenir un disgust.

També em de tenir cura de no deixar l’animal a dins el cotxe, i més en el periode d’estiu. Recordeu que només 10 minuts a ple sol dins un cotxe, pot fer que l’animal arribi a una temperatura corporal de 43ºC i això pot matar-lo.

No és massa aconsellable que el gosset tregui el cap per la finestra: pot acabar el viatge amb una otitis, conjuntivitis, o fins i tot amb un cop amb algun obstacle.

Com veieu, no és tan difícil viatjar amb el nostre animalet. Si no tenim on deixar-lo, marxem de vacances amb ell. Ell es mereix l’esforç. En aquestes dates ja hi ha massa animalets deambulant per les carreteres…